En Marc té 9 anys, un diagnòstic de TEA nivell 1 i un historial llarg de teràpies abandonades. La d’habilitats socials en grup va durar tres sessions. La individual amb dibuixos de cares la va deixar quan va començar a repetir les respostes de memòria sense entendre res. La seva mare estava a punt de llançar la tovallola quan una psicòloga li va parlar d’un joc de rol terapèutic. La primera sessió en Marc no volia entrar. La segona, va fer una pregunta al seu personatge. La tercera, va proposar un pla al grup per alliberar un presoner.
No va ser màgia. Va ser que, per primera vegada, algú li va oferir practicar la part social en un entorn on la regla principal era imaginar una altra persona.
Aquesta no és una història aïllada. En els últims anys, diversos hospitals infantils, universitats i revistes científiques han començat a estudiar el joc de rol com a eina terapèutica per a nens i adolescents amb TEA. I els resultats estan sorprenent fins i tot els qui ho proposaven amb cautela. Si tens un fill o una filla amb autisme, o treballes amb menors dins l’espectre, aquest article t’interessa.
Què diu la ciència sobre el joc de rol i l’autisme
El primer canvi important va arribar el 2023, quan el Children’s Hospital of Philadelphia (CHOP) va posar en marxa una línia de recerca específica sobre jocs de rol terapèutics per a persones autistes. El seu equip fa anys que desenvolupa Guild Chronicles, un joc de rol de taula dissenyat conjuntament amb persones autistes que avui es fa servir en sessions clíniques reals. Els resultats publicats pel centre indiquen que els adolescents dins l’espectre que participen en aquest format aprenen a gestionar la frustració en el moment, construeixen vincles amb els seus iguals i milloren la seva capacitat per iniciar i mantenir interaccions.
El 2025, la revista International Journal of Child-Computer Interaction va publicar a ScienceDirect un estudi titulat «Tabletop role-playing games and social and emotional learning in school settings» que revisa l’impacte dels jocs de rol de taula en l’aprenentatge social i emocional dins de l’aula. Una de les seves conclusions més citades: els jocs de rol no només milloren les interaccions dels menors neurotípics, sinó que tenen un efecte especialment mesurable en menors amb dificultats socials de base, incloent-hi el TEA.
Estudis quantitatius recents apunten a una dada concreta: el joc de rol estructurat pot augmentar fins a un 40% la freqüència d’interaccions socials espontànies en nens amb autisme durant i després de les sessions. La Universitat de Virgínia, en una recerca amb adolescents autistes, va observar que les sessions presencials de joc de rol generaven més interaccions, de més qualitat i amb menys dificultat percebuda pels mateixos participants.
A això s’hi suma la veu de l’American Psychological Association (APA), que en els últims anys ha reconegut els jocs de rol com una eina terapèutica prometedora, especialment per treballar habilitats socials, regulació emocional i empatia cognitiva. No és una moda: és un cos d’evidència que creix any rere any.
Per què el joc de rol funciona específicament amb el TEA
Moltes teràpies clàssiques demanen a un nen amb TEA exactament allò que més li costa: llegir una situació social ambigua en temps real, deduir què sent l’altre i respondre de la manera «esperada». El joc de rol inverteix l’ordre.
Aquí la part social no és el context invisible, sinó el contingut explícit de l’activitat. Hi ha regles clares. Hi ha torns. Hi ha una narrativa que avisa del que està passant. I, sobretot, hi ha una distància segura: no és en Marc qui pregunta a un altre nen si vol ser el seu amic, és el seu personatge, un elf explorador, qui negocia amb un mag per aconseguir un mapa. Aquesta distància, lluny d’impedir l’aprenentatge, el facilita.
Tres elements el fan especialment compatible amb el perfil TEA:
1. Estructura predictible dins de la fantasia. Els TTRPG funcionen amb torns, tirades i un guió narratiu conduït per un adult. Aquesta arquitectura dona seguretat: el nen sap quan li toca, què s’espera i què ve després. La narrativa fantàstica no afegeix caos — afegeix context.
2. Pràctica d’habilitats socials sense la pressió de «ser ell mateix». Parlar amb un PNJ, convèncer el guardià de la torre o calmar un personatge enfadat són tasques socials encapsulades. El nen pot equivocar-se sense sentir que ha fracassat com a persona: ha fallat un personatge, i això es pot tornar a intentar.
3. Interessos restringits com a porta d’entrada. Si un nen amb TEA té un interès profund pels dracs, els mapes o les batalles medievals, el joc de rol converteix aquesta fascinació en el motor de la sessió. El que en altres contextos es viu com una «obsessió que aïlla», aquí es converteix en el llenguatge comú amb el grup.
Habilitats concretes que s’entrenen en una partida
Si un pare o un professional pregunta «d’acord, però què aprèn exactament?», aquesta és la llista honesta:
– Presa de torns conversacionals. El sistema obliga a esperar, escoltar i respondre. – Lectura d’intencions. «Per què aquest personatge et demana això? Què vol realment?» – Negociació. Pocs jocs exigeixen tant de pacte i tanta concessió com una partida de rol. – Gestió de la frustració. Una tirada fallida, una decisió que surt malament, un company que tria diferent. El nen aprèn a continuar la història en lloc de bloquejar-se. – Empatia cognitiva. Posar-se en el paper d’un altre personatge obliga a imaginar el seu punt de vista, els seus motius, les seves pors. – Resolució de problemes en equip. No es guanya sol. La sessió avança si el grup coopera. – Identificació de les emocions i posar-hi nom. Les emocions apareixen explícitament en la narració, cosa que ajuda els nens amb dificultats per reconèixer-les en si mateixos.
I tot això passa mentre el nen està convençut que està jugant. Que és exactament la clau.
Per què molts nens amb TEA prefereixen el joc de rol a altres dinàmiques grupals
Una de les queixes més freqüents de les famílies amb fills amb TEA és aquesta: «Hem provat grups d’habilitats socials i els abandona perquè s’avorreix o se sent diferent». És una frustració real.
El joc de rol canvia les condicions del grup:
– No cal «encaixar» socialment per participar — només seguir les regles del joc. – El protagonisme està repartit per regles, no per habilitats socials. – L’èxit no depèn de llegir cares, sinó de seguir la història. – El silenci entre torns no és incòmode: és esperat. – Els interessos específics del nen es valoren, no es toleren.
En entrevistes a adolescents autistes que juguen a TTRPG, una idea apareix una vegada i una altra: «Aquí no he de fingir que soc normal». Aquesta frase explica per què retenen nens que fa anys que entren i surten de teràpies.
Com apuntava l’educador Nicolás Keudell en una entrevista a Menorca Info el 2024: «Els jocs de rol serveixen als nens amb TEA per treballar les emocions perquè les anomenen i les practiquen en un context segur». No les analitzen en abstracte: les viuen.
Què buscar (i què evitar) si vols provar-ho amb el teu fill o pacient
No tots els jocs de rol són iguals. Si estàs pensant a provar-ho, fixa’t en aquests punts:
El que sí que ha de tenir:
– Un adult que dirigeix (Game Master) amb formació en perfils diversos o en pedagogia. No n’hi ha prou que sigui un bon jugador. – Grups petits (d’1 a 6 nens). Amb TEA, menys sol ser més. – Sessions amb una durada tancada i predictible. Saber que s’acaba a les 18.00 compta. – Regles clares des del principi: què es pot fer, què no, què passa si passa això o allò. – Un espai físic (o digital) tranquil, sense sobreestimulació visual ni sonora. – La possibilitat de fer una pausa, sortir i tornar sense que el grup es trenqui.
El que convé evitar:
– Taules on el joc se centra només en el combat i la mecànica numèrica. – Adults que improvisen la narrativa sense un mínim guió social subjacent. – Grups massa heterogenis en edat o estil de joc. – Sessions llargues sense descansos. – Convertir el joc en una altra teràpia disfressada: si el nen ensuma «exercici», es tanca.
I un matís important per a les famílies: el joc de rol no substitueix una intervenció professional quan cal. La complementa. La diferència és que ho fa d’una manera que el nen vol repetir.
Una peça més del trencaclosques, no la solució màgica
Si fa anys que ets al món del TEA, saps que cada nen és un món i que no hi ha una eina que funcioni per a tothom. El joc de rol no és l’excepció. Hi ha perfils per als quals és transformador i d’altres per als quals serà simplement una activitat agradable més. L’important és que ara tenim evidència per prendre’l seriosament, i formats pensats específicament perquè nens com en Marc puguin provar-ho sense pagar el preu social que paguen en altres contextos.
A Rolin treballem justament des d’aquí: un mètode de joc de rol pensat perquè nens i nenes de primària entrenin habilitats socials, emocionals i de conducta sense que sembli un sermó, una teràpia o un examen. Amb una estructura clara i una narrativa que enganxa. Si vols entendre com funciona i si encaixa per al teu fill o per als menors que acompanyes, a [metodorolin.com/ca/](https://metodorolin.com/ca/) tens la guia gratuïta per començar a explorar-ho.